Butza aborda la relació amb els nostres desitjos a partir de referències audiovisuals i de l’imaginari col·lectiu contemporani. El desig d’acollir els impulsos de la carn, d’habitar els nostres cossos, de reconciliar-nos amb les nostres contradiccions, d’acollir el nostre plaer. Amb quins ulls mirem el nostre desig? Amb quins ulls mirem l’expressió del desig de l’altra?

Butza aborda aquestes qüestions a partir del trapezi fix, la corda llisa, el moviment i la veu. Una veu que defensa a la vegada les idees més neoliberals, tradicionalistes i progressistes des d’un estat autodestructiu, construint així un discurs absurd que a la vegada emmiralla la realitat contemporània en la que llibertat de “ser” o “arribar a ser” sovint porta a l’abandonament, la confusió i la procrastinació.

Butza es fixa en allò considerat menyspreable, grotesc i, a la vegada, desitjable. Les persones que encarnen Butza són una i moltes alhora i s’impregnen de referents de la cultura trash.